¡Viva Stalin!

Una de les grans sorpreses dels exiliats i les exiliades catalans/es de 1939 que van prendre la decisió -i van tenir la sort- d’anar a viure i treballar a la -se’n deia aleshores i fins el 1989- Unió Soviètica, fou, justament, les bones condicions de vida, dins i fora del treball.

Els que vivien i treballaven allà les tenien. I ells, un cop guarits, i un cop havien recuperat forces en les ‘cases de repòs’ dels sindicats, passaven a gaudir del mateix tipus de vida. Això sí: en sortir de la feina havien d’anar a classe a aprendre rus. Les memòries dels exiliats a la Unió Soviètica donen tot tipus de detalls sobre la seva nova -i abundant- alimentació, sobre la nova roba (corbates incloses) de que podien disposar (car alguns havien dut el mateix uniforme militar durant mesos, o anys). sobre el nou horari de treball, i sobre el nou tipus de lleure que tenien al seu abast quan sortien de la fàbrica on treballaven 7 hores i mitja, de dilluns a divendres.

Esos si que eran tiempos, leñe: los planes quinquenales, las purgas, los gulags... y sobre todo el manto protector de Stalin, nuestro padre querido. ¡Quien pudiera volver a esa paraíso del proletariado! Menos mal que siempre nos quedará Cuba... Seguir leyendo "1940: Treballar 7,30 h/dia, 5 dies/setmana, a Moscou".